Get all 102 Hidden Track releases available on Bandcamp and save 50%.
Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality downloads of Cançons de rebost, Tot i Això, Nothing is all at all, La Mona, DUPLA, TOT ALLÒ QUE NO SAP NINGÚ, Les evasions mínimes, Fruit del col·lapse, and 94 more.
1. |
L'espasa
03:58
|
|||
|
Una escletxa, una espasa
al fil de la matinada
pren la cambra
i és tan blanca...
trenca l'ombra
però no escalfa.
Una esquerda
que mai no es tanca
al fil de la matinada
pren penombra
i és tan fonda...
a trenc de l'alba
s'afila el pacte
de vetllar l'ànsia
de viure un dia més.
Viure un dia més.
Vetllar l'ànsia
de ferir-te un dia més.
Ferir-te un dia més.
|
||||
2. |
El tacte
03:12
|
|||
|
Com sabrem quan és el moment
de treure'ns els guants
i arribar-hi amb la pell
Quan ens atrevirem a transgredir
tanta distància
que no és segura
perquè no cura
Quan és el moment
de ser passius i valents
Per deixar-nos ferir
Per deixar-nos sentir
Per deixar-nos ferir.
Per deixar-nos sentir...
"Aquella afecció que ens cura
Que és trau i inici de sutura".
|
||||
3. |
Les tardes d'estiu
04:20
|
|||
|
En el lànguid descans
de les tardes d'estiu
refaig el camí
que fèiem sovint
L'oratge escampa
la pols de les branques
sota un sol que abrasa
la riera salvatge
Voldria tornar sempre
a, després de dinar,
estirar-nos junts
amb les hores per davant
La petjada inestable
La pedrera, robada
I al camí hi ha una llauna
La terra oblidada
En aquest llit de pedres
l’abandó i la sequera
Al record hi ha ginesta
i una terra més verda
Voldria tornar sempre
a, després de dinar,
estirar-nos junts
amb les hores per davant
I mentre camino
desitjo que arribi
el final de l’estiu:
avellanes, figues i mores;
i que tu tornis aquí.
Voldria tornar sempre
a, després de dinar,
estirar-nos junts
amb les hores per davant
|
||||
4. |
El camí
02:46
|
|||
|
I ara sí, es bifurca el camí
Jo per aquí, tu per allà...bona nit
(Pensa com -pensa bé-,
com es para el temps?)
I si jo t’acompanyo i seguim?
I si tu m’ofereixes venir?
Farem fora la pressa
sentint la certesa
escoltant el silenci
que ressona i em crema
i aquest desig
que crida
i em diu:
No em puc creure la sort que tinc
No em puc treure el teu nom de dins
...mira la lluna com brilla aquesta nit.
|
||||
5. |
L'espera
03:43
|
|||
|
Hi ha l'espera i l'espera dins l'espera.
Hi ha els dies i les hores dins els dies.
Podríem subdividir el temps
fins a fer-lo indivisible.
Podríem així trobar l'arrel de l'angoixa,
de la intuïció desconcertada,
l'àtom del desig congelat i
la superstició augmentada
-que ho emboira tot-.
"Les males collites medievals
sempre foren càstigs
i la culpa sempre fou dels homes".
Però tornem al Present i al que podem fer.
Respirar. Respirar, distreure'ns.
Treure'ns el pes de tenir el poder dels déus
i el complexe de no ser ja tan animals
com ens agradaria ser.
Al mig de la impotència ens trobareu.
Esperant. Esperant. La sang.
|
||||
6. |
El dol
04:50
|
|||
|
I
L'ÀNIMA
Ets tot allò que brota del dolor
Ets el desig que flota i encara
se'ns escapa dels llavis
Ets tot l'amor que s'ha quedat sol
i emana
del pou més pregon
Ets el meu segon cor
que se m'ha quedat dins
II
EL COS
Ets tot l’amor que brota del dolor
Ets la mimosa, l'ametller
Ets qui brota primer
Ets un fruit prematur
però ja tan nostre
Ets qui avança primaveres
a la tarda més fosca
|
||||
7. |
Ícar
02:55
|
|||
|
Volar per sobre el nivell del mar
Notar les ales que se'm desfan
Jo només em volia enlairar
Jo només et volia abraçar
Però vaig volar massa alt...
En què devia estar pensant?
|
||||
8. |
El desert
02:15
|
|||
|
Sense pausa, el desert.
Nega'm l'aire, nega'm l'alè.
Deixa'm veure el no-res
fins que els ulls em pesin tant
que cedeixin, que cedeixin.
Concloure l'ofici de viure en la llum
i fer-se enrere
i vagar pel fons dels ulls...
on només hi ha l'evidència
de les millors coses que em vas saber dir:
Poques coses, massa poques.
La resta,
desert
sense marges.
Nega'm l'aigua, nega'm l'alè.
Deixa'm veure el no-res
fins que els ulls em pesin tant
que cedeixin.
|
||||
9. |
La resistència
04:26
|
|||
|
Quan la pluja esgoti les ales
Quan la pluja esgoti les ales
Caurem rendits
Les galtes manses
Els pulmons buits
Quan la pluja esgoti les ales
Quan la pluja esgoti les ales
L'aplom, l'aplec
i l'aixopluc
Ho necessitarem tot
I encara tindrem ulls
per veure-hi clar
De tan amunt?
De tan amunt hem caigut?
Com ha sigut?
Com ha sigut que hem perdut?
|
||||
If you like Les evasions mínimes, you may also like:
featured on Bandcamp Radio Jan 19, 2016
go to album
Better Lives
by Feral Conservatives
Feral Conservatives specialize in elegantly ornamented guitar pop, centered around Rashie Rosenfarb’s emotive vocals.
go to album
MATANGO!
by The Kill Devil Hills
Down and dirty blues rock from this Western Australian band makes for a truly visceral listening experience.
go to album
Six Million Miles From Nowhere
by Spaceman
As Spaceman, Stephen Munson of UK cult band Living In Texas makes lo-fi pop that shuffles and stomps.
go to album
The seasonally titled album from the British alt-rock artist is the first project to be released under his own name.
go to album
Impossible Sum
by maxwell stern
Poignantly rendered alternative rock from Maxwell Stern, formerly of Signals Midwest, explores feelings of disconnection and belonging.
go to album
Tying Airplanes To The Ground
by maxwell stern
The Philadelphia singer-songwriter offers a gentle & heartfelt track with all proceeds going to the National Independent Venue Association.
go to album
